Gracies
a Dèu
Perspectiva
de l'alumne
Alfred
m'havia castigat ordenant el laboratori, jo realment no havia fet
res, solament li havia dit que si estava en cel .
Allí estava jo, ordenant els aborrits
utensilis de ciencies,
però gracies a deu,
i direu que, com que gracies
a deu?,
va apareixer
un petit insecte,/ al
qual li
vaig intentar acabar amb el seu sofriment,/ de tant còrrer, vaig
tirar alguns productes químics al terra, i quan anava a fer-li una
foto, vaig tirar el metxer,
i això...VA ESCLATAR! pero
d'una
manera..., als instants va vindre Manuel i va
apagar el foc, gracies
a mi, clarament . Em va portar al cap d'estudis, però gracies a
deu...va
apareixer
la conserje
Rocio, es
un angel
que ho veu tot.
Perspectiva de professor Manuel
Yo
estava donan
classe i vaig escoltar un soroll que pareixia d'una explosió , vaig
eixir a la classe del costat ; vaig dir als xics que es quedaren
quiets, pero
ens
posaren nervios i eixiren corren de
classe. Vaig encendre l'alarma de incendis, vaig agarrar el extintor
i vaig ficar a la classe que estava en flames i vaig apagar el
fog
i salve
a
Carles. Despres
vaig portar a Carles a
al
cap del
estudis,
Carles deia que no ho vaig fer aposta y
yo
vaig regressar a classe. Vaya dia el meu.
Punt
de vista de la conserge Rocío:
Estava
revisant les cameres
com de contum,quan
de sobte vaig veure un alumne al laboratori, s'el
veia nerviós, als segons sonà una explosió, / els alumnes de la
classe del costat eixien corrents del
institut. Eixía
cada vegada més fum del laboratori, el xiquet no
donava senyals de vida. Manuel/ un professor/ va agafar un extintor
i anà a pel
alumne a apagar el foc,/ el alumne va
quedar viu.
Van anar al cap d'estudi, li estaven
reganyant,/
jo no el veia just i vaig donar la grabació.
Al final no feren res a Carles.
